"El capitalisme és un pecat capital" Pere Casaldàliga
En aquest documental, “Pere Casaldàliga. Lescauses i la vida”, ens endinsem en una personalitat radicalment trencadora amb
el món què l’envolta. Seguidor i proclamador de la teologia de l’alliberament,
topem amb un Bisbe incansable en la seva lluita contra la injustícia i l’abús
de poder. La seva trajectòria està emmarcada al Mato Grosso (Brasil) però és un
clar exemple de la lluita local per al canvi global.
Transcric unes quantes de les frases que m’han
semblat més reveladores en el recull d’entrevistes que es mostren en el
documental.
-
Tu creus que hi ha
democràcia al món? A Estats Units hi ha democràcia? A Espanya teniu democràcia?
A Europa hi ha democràcia? Només per a alguns. Mentre hi hagi aturats, mentre
hi hagi migrants que no poden entrar tranquilament, mentre hi hagi un tercer
món, no hi ha democràcia enlloc del món. Perquè si és una democràcia
privilegiadora d'un poble contra els altres pobles, no és democràcia. No deixa
de ser una mena d'imperi. Nosaltres parlem aquí a Brasil de les
democradures després que hem passat les dictadures. I avui, el neoliberalisme
és una autèntica dictadura econòmica i cultural mundial. És una macrodictadura.
-
“El capitalismo es un pecado
capital”
-
Sempre, sempre, sempre. Tan si
t’ho creus com si no t’ho creus. Estic parlant de les meves condicions. Per una
raó molt senzilla: el capitalisme, per definició, és lucre acumulat. Per
definició, el capitalisme, és privilegi del capital. Per fefinició el
capitalisme, sobretot el capitalisme neoliberal és exclusiu.
...
La disciplina, la unitat de l’Església, ens fa
pensar que hem de ser tots iguals i controlats. I fa oblidar l’autèntica
encarnació de l’Església. Jo, sobretot vivint aquí a Brasil, i enmig d’aquest
pobles indígenes, i una mica també pel fet de ser català, això ajuda, sento
cada vegada més com l’Església no té prou consciència, no te prou llibertat i
no té prou voluntat d’encarnar-se a les diferents cultures, amb diferents
pobles. És centralitzadora. No és prou catòlica.
...
Hem de començar dient que els indígenes no
existeixen (...). Perquè tu saps que la paraula “indio” va ser una paraula
anivelladora que ba negar les identitats. I amb el nom de indio, van decretar
pràcticament la mort cultural i en molts cops també la mort física de pbles
sencers.
...
Certament, al primer món, hi ha molta manca de
sentir. Perquè s’ha buscat tenir-ho tot per no tenir-se. I s’ha buscar
l’immediat. L’instant i l’instint, com deia algú a França, oi? Sense una
perspectiva de vida més llarga, fins i tot més eterna. I sense una perspectiva
de “partida”, com diem al Brasil, de compartir. No sols a la família, al teu
propi poble, sinó amb els altres pobles.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada