EL MASCLISME AL SEGLE XXI O EL PERQUÈ DE FER-SE EL SUEC
A propòsit de la lectura “ Entorn del masclisme poètic. La dona reduïda. Reduccions. o "Jo no sóc un Indi". ” que Dolors Miquel ha publicat al seu bloc, m’han brollat molts pensaments –no és pas el primer cop!- sobre el masclisme. Un rere un altre, anava embolicant i desenredant teories sobre el perquè del masclisme al segle XXI. Semblava que el XX havia revolucionat les relacions socials, econòmiques i de gènere, però resulta que encara avui el món és estructuralment masculí –no cal afegir, a més, que també continua sent desigual i corrupte. I per què? Per què no baixem del burro d’un cop? Per què els homes es fan els suecs davant el menyspreament que es té de la dona? Per què les dones ho reproduïm, també –i tan bé!-? És claríssim que no podem desempallegar-nos del pes de la història amb una alenada d’aire revolucionari, però tampoc s’hi mostra gaire voluntat més enllà dels escrits en els pamflets polítics o de les lleis de paritat en la composició govername