Reflexos

Seia sola davant l’abisme Un impuls em creixia en el dins Vine’m, cridava I la seguretat: atura’t Agafa’t fort, A l’arrel de l’arbust que et ve per món. 

El 1998 un home de 59 anys de Dretoit puja per primer cop a un escenari a cantar davant una massa de gent embogida per la seva inesperada presència. És Sixto Rodríguez, un americà d’origen mexicà a qui l’audiència sud africana tragué de l’oblit al que visqué submergit als Estats Units. El documental “Searching for a Sugar Man” ens explica aquesta història surrealista del perquè d’aquest silenci i del com de la seva aparició tardana als escenaris mundials. Rodriguez ha viscut d’una manera austera, treballant de reformador de cases, educant a tres filles, llicenciant-se en filosofia, participant del desenvolupament social de la seva ciutat, i intentant ser una veu de la població sense veu. Rodriguez és un poeta de la depressió social de la ciutat industrial, un poeta del marginat, de l’anti-stablishment, que no arribà al públic americà, segurament i entre altres factors poc afortunats, a causa d’un cognom llatí que no podia representar el rock pur dels anys 70.  Però, sense