COMPLICITAT
Et miro, em veig.
Entrades
LES DOS CARES DE LA MONEDA
En una antologia de poesia universal que volta per casa vaig descobrir el poema La ciutat de Kavafis. Si Ítaca a Catalunya ens ha arribat fàcilment gràcies a la versió musicada de Lluís Llach, aquest segon poema no ens és tant conegut. Sembla, però, que un amb l’altre vagin agafats de la mà. Si Ítaca és l’esperança, la ciutat és els límits. Si un és les branques de l’arbre, l’altre n’és les arrels. ÍTACA Q uan surts per fer el viatge cap a Ítaca, has de pregar que el camí sigui llarg, ple d’aventures, ple de coneixences. Els Lestrígons i els Cíclops, l’aïrat Posidó, no te n’esfereeixis: són coses que en el teu camí no trobaràs, no, mai, si el pensament se’t manté alt, si una emoció escollida et toca l’esperit i el cos alhora. Els Lestrígons i els Cíclops, el feroç Posidó, mai no serà que els topis si no els portes amb tu dins la teva ànima, si no és la teva ànima que els dreça davant teu. Has de pregar que el camí sigui llarg. Que siguin moltes les matin
LINCOLN I LA RETÒRICA
No m’estendré en analitzar els continguts de l’última producció cinematogràfica de Steven Spielberg, Lincoln , ja que per a això ja hi ha molts crítics cinematogràfics que ho han fet, i que han posat sobre la taula el gran dilema que reflecteix la pel·lícula: el fi justifica els mitjans? O dit d’una altra manera, l’abolició de l’esclavatge legitima la manipulació i la trampa política? Sempre m’he considerat una fervent defensora de què els mitjans són tant importants com el fi pel qual caminen, però plantejat de tal manera és difícil acceptar la meva postura. Avui en dia, i en el sí de la nostra societat, l’esclavatge no té cap mena d'excusa, no ens suscita cap ambivalència, i és, segurament, per això que tot mitjà el veiem justificable per abolir una pràctica tan inhumana. Emperò, he de dir que no és el fons de la trama el que em va captivar més de la pel·lícula, tots sabem que el patriotisme americà és ple d’enlluernadores figures “històriques” que just