PUNT DE REFERÈNCIA
El Said té 19 anys, en fa 3 que viu a Barcelona i en fa 3
que va emprendre l’aventura d’escapar del seu país. Dic escapar perquè no són
pocs els joves menors de 18 anys marroquins que fugen –com poden!- de la
realitat que els envolta. El Said va arribar a Barcelona sol. Va estar en un centre
de menors tutelat de la Generalitat –pel fet de ser menor d’edat- i ara viu amb
dos amics en un pis tutelat pel casal juvenil del Raval
La Roser té 27 anys, és sociòloga, i com la majoria de
joves del nostre país ha vist estroncada la seva carrera professional per les
retallades portades a terme pel sistema polític que tenim. Pertany a una
generació des i afortunada. Desafortunada perquè no viu el que li van prometre;
afortunada perquè pot reinventar-se i reinventar la societat on vivim.
L’Ina és la gossa que vam adoptar a casa meva després de
trobar-la abandonada en un tros del meu poble. L’Ina és jove, i ahir, per
primer cop, va caminar per les muntanyes de Montserrat, igual que el Said. El Said i l’Ina es van agradar. El Said va reviure l’essència de la
muntanya que ha deixat enrere al Marroc. Ahir va poder apropar-se més a al seu
vell i al seu nou país.
La Roser, els seus familiars
i els amics que hem pogut compartir algun moment amb el Said, reconeixem en ell
històries que succeeixen molt a prop nostre, però que són invisibles –potser
invisibilitzades- en la societat. Històries de veïns que generacions passades
nostres també han viscut, i que generacions futures potser reviuran. Històries
que, al cap i a la fi, ens fan més coneixedors de nosaltres mateixos i de la
condició humana.
Associació Punt
de referència: http://www.puntdereferencia.org/index.htm
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada