INCENDIS

Escrita per


El bé i el mal estan dins nostre, dins de cada ésser. Els transmetem als fills del nostre ventre, i ells els desenvolupen. La societat, formada per nosaltres, els nostres avantpassats i els nostres descendents –en forma d’il·lusió, potser-, busca de cada ésser allò que demana. La guerra fa d’allò més bell i estimat la bèstia que tots portem dins. La pau no fa res, simplement ha de ser, ha d’existir. La lectura, l’escriptura i la parla tenen la força dels ocells per volar, per canviar el rumb. La lletra, el pensament, és l’odi dels odiosos. El pensament és la clau de la pau.

La veritat més pura i dura l’hem de buscar, no ens pot venir donada. Si és així, no és veritat. Les coses mastegades no ens les podem empassar, les hem de mastegar nosaltres mateixos. Però se’ns ha de permetre fer-ho. Marxar del niu i volar, volar i caure, i tornar-se a aixecar. Aprendre i conèixer. Aprendre dels nostres veïns i conèixer-nos a nosaltres -i a l’inrevés-.

Incendis és un clam a la cultura, a la humanitat més humana, i també més animal. Ens planteja moltes qüestions, i se’ns insinuen moltes respostes.


VilaWeb: http://www.vilaweb.cat/noticia/40623/20121208/incendis-torna-romea.html

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

LINCOLN I LA RETÒRICA

Escrita per
No m’estendré en analitzar els continguts de l’última producció cinematogràfica de Steven Spielberg, Lincoln , ja que per a això ja hi ha molts crítics cinematogràfics que ho han fet, i que han posat sobre la taula el gran dilema que reflecteix la pel·lícula: el fi justifica els mitjans? O dit d’una altra manera,  l’abolició de l’esclavatge  legitima  la manipulació i la trampa política? Sempre m’he considerat una fervent defensora de què els mitjans són tant importants com el fi pel qual caminen, però plantejat de tal manera és difícil acceptar la meva postura. Avui en dia, i en el sí de la nostra societat, l’esclavatge no té cap mena d'excusa, no ens suscita cap ambivalència, i és, segurament, per això que tot mitjà el veiem justificable per abolir una pràctica tan inhumana.   Emperò, he de dir que no és el fons de la trama el que em va captivar més de la pel·lícula, tots sabem que el patriotisme americà és ple d’enlluernadores figures “històr...
Més informació

LES DOS CARES DE LA MONEDA

Escrita per
En una antologia de poesia universal que volta per casa vaig descobrir el poema La ciutat de Kavafis. Si Ítaca a Catalunya ens ha arribat fàcilment gràcies a la versió musicada de Lluís Llach, aquest segon poema no ens és tant conegut. Sembla, però, que un amb l’altre vagin agafats de la mà. Si Ítaca és l’esperança, la ciutat és els límits. Si un és les branques de l’arbre, l’altre n’és les arrels.   ÍTACA Q uan surts per fer el viatge cap a Ítaca, has de pregar que el camí sigui llarg, ple d’aventures, ple de coneixences. Els Lestrígons i els Cíclops, l’aïrat Posidó, no te n’esfereeixis: són coses que en el teu camí no trobaràs, no, mai, si el pensament se’t manté alt, si una emoció escollida et toca l’esperit i el cos alhora. Els Lestrígons i els Cíclops, el feroç Posidó, mai no serà que els topis si no els portes amb tu dins la teva ànima, si no és la teva ànima que els dreça davant teu. Has de pregar que el camí sigui llarg. Que siguin moltes les m...
Més informació